El programa que hui es presenta és, de fet, tot el contrari al que van fer PSOE i PP després de 2008. És un paquet de mesures solvent però ambiciós que concreta sense ambigüitats el que cada vegada és un consens més ampli entre els economistes: per a afrontar les crisis, fa falta millorar els salaris i els drets socials (per decència, però també per a mantindre fort el consum intern) i l’Estat ha d’espentar amb inversió pública en sectors estratègics la innovació i la creació d’ocupació.
Això només es pot fer retallant els privilegis fiscals de la banca, de les grans corporacions i de les grans fortunes, alhora que es redueix la pressió impositiva sobre treballadors i treballadores, autònoms i pimes, per a així augmentar els ingressos de l’Estat.
Si ve una nova crisi i Unides Podemos està en el Govern, no es retallaran drets per a baix, sinó privilegis per a dalt, i els reptes de país que tenim per davant no es paralitzaran de nou…, encara que tot això pertorbe el somni dels poderosos.
